3)En aquesta imatge he retallat el fons i he deixat nomes les dues persones de la fotografia.
Reflexió
Fa 15 anys
dijous, 29 d’octubre del 2009
EXERCICI 2.Foto retallada i ajustada(1)
El segon exercici que ens ha manat la Loles és triar un altre fotografia retallar-la i ajustar-la, modificar-la(canviant el color, posant-li marc....etc) i per últim retallar allò que no volíem en la fotografia.
1) Aquesta es la imatge retallada i ajustada.
EXERCICI 1.Foto reduida
Avui a classe hem estat treballant amb el programa Gimp un programa molt semblant al Photoshop pero gratuït.És un programa que et permet fer retocs fotogràfics.Després de estar una estona fent fotos entre nosaltres, hem tingut que fer dos exercicis. 
En el primer exercici teniem que seleccionar una foto de les que haviem fet anteriorment despres reduir-la y ajustar-la. La foto ha passat de 2304 a 333 pixels.
dimarts, 27 d’octubre del 2009
llegir en veu alta.
Avui a classe de Comunicació oral i escrita cada alumne ha tingut que llegir un text en veu alta. Jo he triat un poema de Miquel Martí i Pol que m'agrada molt!
COLLARETS DE LLUM
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina
Un estel petit
obre l'ull i parla:
¿On serà l'amor
que no puc trobar-la?
--On serà l'amor? --
fa la Lluna bruna.
L'he cercat pertot,
que n'estic dejuna.
I l'amor ocult
entre satalies
riu que riu content
de ses traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll d'adorm
tot és de joguina.
Prou l'estel petit
i la Lluna clara
cercaran l'amor
més i més encara.
Se'n reiuran els camps
i les ribes pures
i els pollancs i el riu
i el pla i les altures.
Se'n riuran els grills
i els ocells cantaires
i el vent remoós
i els follets rondaires.
I ell, entaforat
entre satalies,
contarà a la nit
noves traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.
COLLARETS DE LLUM
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina
Un estel petit
obre l'ull i parla:
¿On serà l'amor
que no puc trobar-la?
--On serà l'amor? --
fa la Lluna bruna.
L'he cercat pertot,
que n'estic dejuna.
I l'amor ocult
entre satalies
riu que riu content
de ses traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll d'adorm
tot és de joguina.
Prou l'estel petit
i la Lluna clara
cercaran l'amor
més i més encara.
Se'n reiuran els camps
i les ribes pures
i els pollancs i el riu
i el pla i les altures.
Se'n riuran els grills
i els ocells cantaires
i el vent remoós
i els follets rondaires.
I ell, entaforat
entre satalies,
contarà a la nit
noves traïdories.
Collarets de llum
quan la tarda fina;
si el rostoll s'adorm
tot és de joguina.
dilluns, 26 d’octubre del 2009
" El racó dels contacontes"
Què és una blocosfera? Una blocosfera és un conjunt de blocs de la mateixa temàtica que és relacionen entre ells.Tenim que crear una blocosfera en grup i jo i les meves companyes hem escollit el tema de contes infantils.
En primer lloc, em creat un conte de gmail per tal de poder crear el bloc. Un cop teníem això fet hem elegit el títol "El racó dels contacontes", a continuació hem començat a donar-li forma al bloc buscant contes infantils,pàgines relacionades amb contes infantils, blocs relacionats, em creat un conte inventat per les set del grup....
Bé, el bloc ja està acabat, si el voleu veure cliqueu aqui
El conte es tracta d’una creació literària, oral o escrita, d’extensió variable, en la que es relaten amb un esquema més o menys comú, vivències fantàstiques, experiències, sons, fets reals.. és a dir, el fantàstic i/o la realitat, de forma intencionalment artística, amb dos objectius fonamentals: divertir i ensenyar.
Importància del conte en l’educació infantil.
Desenrotllar la memòria, recordar que el conte s’ha anat conservant i transmetent d’uns temps a altres, gràcies a la seva fàcil memorització.
El conte es converteix, així, amb instrument per a despertar l’esperit creador del nen.
L’exercici de la fantasia ofereix al nen l’oportunitat de formar i/o deformar tot el que li envolta.
La fantasia enfront de la realitat concedeix al nen la facultat de situar-se amb mons diferents del real.
També permet que els nens comprenguin molts dels fets i realitats amb què viu diàriament i que, amb la seva ment infantil, no semblin tindre lògica explicació.
Representa un llibre per a la vida i de la vida.
Ajuda a entendre molts esdeveniments i fets que succeeixen, per primera vegada, davant dels seus ulls.
Rodríguez Almodóvar (1994) afirma que "El nen que creix sense contes és un inadaptat social, és un ser incapaç d’acostar-se de mode no traumàtic al món dels majors, éssers incapaços d’entendre el món d’una forma no caòtica."
Com afirma Dora Pastoriza (1983), "el conte infantil ha de ser una petita obra d’art... es fa necessari propiciar l’educació estètica del nen com a camí per a despertar el seu amor per la lectura”.
La finalitat del conte infantil en l’escolaritat
El conte infantil és una motivació pedagògica molt agradable. El mestre/a ho utilitzarà en classe per a canalitzar els interessos d’aquestes edats i aconseguir amb el nen:
Establir una comprensió oral correcta.
Acostumar al nen a estudiar les seves idees.
Descobrir la relació entre el començament, el nus i el desenllaç d’una història.
Enriquir i completar el vocabulari del nen.
Afavorir la creació d’hàbits d’atenció.
Estimular l’observació a través de les làmines que il·lustren els contes.
Aprendre a narrar, a expressar-se oralment, al tractar de repetir els contes o dramatitzar-los.
Enumerar les accions que realitzen els personatges dels relats.
Afavorir la pronunciació correcta de paraules noves o de difícil vocalització.
Distingir sons onomatopeics relacionats amb accions, sorolls, animals, etc.
Desenrotllar la sensibilitat i imaginació del nen.
Això es tot espero que us agradi el bloc que hem creat ,ja que esta fet amb molta il.lusió.
Fins aviat!
dimecres, 21 d’octubre del 2009
Cultura lliure.Quatre situacions per al debat
Què és la cultura lliure? Cultura lliure és tot allò que englobem en la creació, elaboració i difusió de cultura d’acord amb els principis de llibertat establerts al programari lliure què és tot allò que pot ser utilitzat, estudiat o modificat sense restriccions, i que pot ser copiat o modificat sense cap o poques restriccions per garantir el futur dels destinataris i els seus drets.
Cada alumne tenia que llegir els links relacionats amb cultura lliure i després fer l' exercici de les quatre situacions per al debat.
A.-El professor d'educació física diu als seus alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike.Jordan Collezione 20/3 per a poder fer les pràctiques de basquet.
És incorrecta per què el professor pot exigir al alumne que porti un tipus de calçat determinat, en aquest cas bambes de bàsquet, el que no pot exigir es la MARCA.
B.- Estem a classe fent un projecte de col.laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a Google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.
És incorrecta per què les imatges si les volem escollir tenim que demanar permís o bé saber qui es l'autor i moltes de les imatges que enganxarien els alumnes no sabrien qui es l'autor.A més a més no caldria dir-los que fos en Word per què hi han molts processadors de textos que fan la mateixa funció.
C.- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic POwerPOint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i per a la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.
És incorrecta ja que un professor no confecciona un power point i li envia als alumnes per correu per que completin lo que falta, no es lo mes habitual. A més a més no tothom tindrà el PowerPint versió 2007 i si no tenen aquesta versió no el podran obrir.
D.- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: " Entreu ala botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares".
És correcta per què està molt bé que el professor deixi llibertat als alumnes per entrar a la botiga a comprar les postals que més els hi agradi,a més a més quan agafin la postal podran veure el nom de l'autor.
Cada alumne tenia que llegir els links relacionats amb cultura lliure i després fer l' exercici de les quatre situacions per al debat.
A.-El professor d'educació física diu als seus alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike.Jordan Collezione 20/3 per a poder fer les pràctiques de basquet.
És incorrecta per què el professor pot exigir al alumne que porti un tipus de calçat determinat, en aquest cas bambes de bàsquet, el que no pot exigir es la MARCA.
B.- Estem a classe fent un projecte de col.laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a Google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.
És incorrecta per què les imatges si les volem escollir tenim que demanar permís o bé saber qui es l'autor i moltes de les imatges que enganxarien els alumnes no sabrien qui es l'autor.A més a més no caldria dir-los que fos en Word per què hi han molts processadors de textos que fan la mateixa funció.
C.- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic POwerPOint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i per a la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.
És incorrecta ja que un professor no confecciona un power point i li envia als alumnes per correu per que completin lo que falta, no es lo mes habitual. A més a més no tothom tindrà el PowerPint versió 2007 i si no tenen aquesta versió no el podran obrir.
D.- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: " Entreu ala botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares".
És correcta per què està molt bé que el professor deixi llibertat als alumnes per entrar a la botiga a comprar les postals que més els hi agradi,a més a més quan agafin la postal podran veure el nom de l'autor.
diumenge, 18 d’octubre del 2009
Audio Audicity
L'altre dia a classe vam apendre a penjar la nostra gravació (feta ja en la sessió anterior) però como no es podia penjar en el bloc vam tenir que fer lo seguënt:
En primer lloc ens vam tenir que crear un conte en la pàgina http://www.espins.com/, com aquesta no es podia veure el àudio, ens vam tenir que crear un conte en aquesta pàgina htpp://www.goear.com. i a continuació penjar el nostre àudio creat en el programa Audicity.
Aquí teniu la grabacio de la Laura i meva,espero que us agradi!
ens veiem!
En primer lloc ens vam tenir que crear un conte en la pàgina http://www.espins.com/, com aquesta no es podia veure el àudio, ens vam tenir que crear un conte en aquesta pàgina htpp://www.goear.com. i a continuació penjar el nostre àudio creat en el programa Audicity.
Aquí teniu la grabacio de la Laura i meva,espero que us agradi!
ens veiem!
dilluns, 12 d’octubre del 2009
Els estudiants catalans reben el 9% de les beques del ministeri d'Educació tot i representar un 15% del total d'alumnes
Els estudiants universitaris catalans reben només el 9% de les beques que entrega el ministeri d'Educació, tot i representar el 15% del total d'alumnes matriculats a l'Estat espanyol, segons dades del curs 2006-2007. Davant d'aquesta situació, que posa en evidència que l'oferta pública de beques és del tot insuficient i que el seu import no cobreix bona part de les despeses dels joves, la Generalitat demana que s'acceleri el traspàs de competències per acabar amb aquesta discriminació. En ocasions, les beques privades promogudes per bancs i caixes ajuden a compensar aquestes mancances.
Per veure la noticia aqui:
Els estudiants universitaris catalans reben només el 9% de les beques que entrega el ministeri d'Educació, tot i representar el 15% del total d'alumnes matriculats a l'Estat espanyol, segons dades del curs 2006-2007. Davant d'aquesta situació, que posa en evidència que l'oferta pública de beques és del tot insuficient i que el seu import no cobreix bona part de les despeses dels joves, la Generalitat demana que s'acceleri el traspàs de competències per acabar amb aquesta discriminació. En ocasions, les beques privades promogudes per bancs i caixes ajuden a compensar aquestes mancances.
Per veure la noticia aqui:
Audicity
Hola, bona tarda a tothom!!
El programa Audicity, ens permet gravar sons i posar-li música de fons.
A classe per parelles, teniem que buscar una petit fragment o una cita relacionada amb l'eduació.
Després gravar la nostra veu, afegir-li música de fons.
La Laura i jo vam elegir aquesta cita:
"Mentre el mestre es va fent vell, tu hauràs d'apendre el que sap ell"
Comentari:
Els mestres pel fet d'haver treballat molts d'anys amb nens i haver viscut moltes situacions, tenen una gran experiència i com diu el refranyer" sap més el dimoni per vell que per dimoni". En altres cultures (sobretot les orientals) es respecta i s'escolta a les persones que tenen una edat.
En les cultures occidentals pensem que els vells estàn antiquats, passats de moda i el temps demostra que no es així.
Els joves estan preparats acadèmicament pero els falta "l'experiència".
--------------------------------------------------------------------------------
Personalment, el programa Audicity, m'ha resultat fàcil i crec que està bé utilitzar-lo amb nens de l'etapa d'infantil ja que es poden gravar la veu i després modificar-la.
han perdut l'autoritat dels professors?
Noticia
Comença el nou curs escolar i reapareixen opinions sobre la situació que es viu en les aules, descrivint-la en termes preocupants, com marcada per la violència psíquica i física que exerceixen els alumnes cap als seus professors, concloent que la situació és insostenible. A continuació, es proposen solucions, la principal de les quals és reintegrar de nou al professorat l'autoritat perduda, reforçant el seu poder sobre els alumnes. El lector es planteja dues qüestions: Quina situació s'està vivint en els centres educatius? La solució necessària és la recuperació de l'autoritat perduda i el seu reforç entre el professorat?
Podem consultar l'ampli estudi que en el curs 2007-08 va portar a terme l'Observatori Estatal de la Convivència Escolar; en ell van participar 301 centres d'Educació Secundària de tot l'Estat, 23.100 alumnes/as i 6.175 professors. La seva elaboració, concreció de preguntes, aplicació i elaboració de conclusions es va portar a terme per consens de les disset Comunitats Autònomes i dels representants del Ministeri d'Educació.
La situació que descriu l'estudi pot qualificar-se de bona, encara que persisteixen problemes que cal abordar a fons. La majoria del professorat i de l'alumnat (entre el 85 i el 90%) valora positivament el clima de convivència que hi ha en el centre i les relacions entre alumnes, entre professors i d'ambdós entre si. El professorat considera que el seu treball és important, se sent orgullós de treballar en el seu centre, valora com molt alta la qualitat de les relacions que manté amb els seus companys i pensen que són ben valorats i benvolguts pels seus alumnes. Semblant opinió mantenen els alumnes respecte de les seves relacions amb els companys, els vincles d'amistat que mantenen amb altres companys i el bon nivell d'integració existent.
Però també posa de manifest problemes de convivència; la majoria dels professors mantenen una relació difícil amb altres sectors no professionals i més del 10% manifesten que deixarien la professió si poguessin. Així mateix, un 15% de l'alumnat desitjaria canviar de centre i destaca les seves dificultats per a una bona relació amb altres companys. També hi ha dificultats de relació entre els diferents sectors educatius. Un 1,5% del professorat diu haver sofert amb freqüència o moltes vegades insults per part de l'alumnat i un 0,6% haver estat objecte d'agressions físiques. Quant a la interacció de les famílies amb el professorat, el 0,7% reconeix haver rebut amb freqüència un tracte ofensiu per part dels pares i un 0,2% haver-se'l donat als pares. Però, àdhuc sent poc freqüenti el tracte ofensiu entre famílies i professorat, la violència entre ambdós és especialment significativa i indicadora d'un dèficit molt greu en la tasca educadora.
Com obstacles importants per a la convivència en els censi detecten, a més de l'assetjament entre iguals, les "conductes *disruptivas" que porten a terme els alumnes cap als seus professors: parlar en classe, interrompre al professor, aixecar-se i desplaçar-se per l'aula, no dur el material necessari per a l'activitat, contestar inadequadament al professor, etc.; aquestes conductes no són considerades com importants per alumnes, però són les quals més preocupen al professor i les quals més incideixen en la seva moral i motivació professional.
Els problemes són de falta d'autoritat, de permissivitat del centre o d'alguns professors? Se solucionarien amb més "mà dura", increment de les sancions i reforç del poder del professorat? Com sempre en educació, el problema és complex, en ell incideixen diverses variables i precisa solucions complexes, sense simplificacions que no duen a cap part.
Aquestes conductes dels alumnes en les classes són símptoma de problemes més profunds i importants i, només si s'aborden des de la seva complexitat, trobaran solució. Centrar-se únicament en el reforç de la "autoritat" del professorat és utilitzar un tractament simptomàtic, però no causal, dels problemes.
Una anàlisi de les situacions conflictives en les classes ens mostra que tenen lloc, sobretot, en l'educació secundària i, dintre d'ella, en 2º i 1º d'ESO; tres de cada quatre incidents estan protagonitzats per alumnes i un per alumnes; dos terços dels alumnes *disruptivos són repetidors, el que mostra que és un fenomen associat al fracàs escolar; una quarta part de l'alumnat acumula el 70% de les sancions, el mateix percentatge que es dóna entre el professorat a l'hora de sancionar, ja que un 75% del mateix tot just té problemes; no totes les assignatures susciten similars problemes, que s'acumulen més en unes que en unes altres, i estan molt vinculats a la metodologia i recursos d'aquests professors; finalment, influïxen clarament factors organitzatius, amb més freqüència *disruptiva a principi de curs, els primers dies de la setmana i, segons l'esbarjo, a últimes hores del matí.
Aquestes conductes *disruptivas són símptoma de problemes més profunds. En primer lloc, de la inadequació dels continguts curriculars als interessos i nivells dels alumnes: sobrecàrrega en continguts, *academicismo, primacia del currículum sobre els interessos i preocupacions dels alumnes; així, en l'estudi de l'Observatori un 34% de l'alumnat manifesta no entendre la majoria de les classes i un 67% que aquestes no desperten el seu interès.
En segon lloc, el sistema educatiu encara no ha trobat com tractar eficaçment la diversitat dels alumnes; en èpoques anteriors només estudiaven determinats grups d'alumnes i havia itineraris per a canalitzar als bons, els menys bons i els dolents estudiants. Ara, l'educació atén a tots, nois i noies amb diferents interessos, motivacions, actituds, etc.; la rigidesa del currículum, la inflexibilitat dels programes, la uniformitat dels ensenyaments són encara obstacles importants que impedeixen l'adequada atenció a la diversitat de l'alumnat.
En tercer lloc, l'organització dels centres de secundària és la mateixa que atenia a alumnes seleccionats i motivats. Un exemple, el professorat s'organitza per departaments didàctics, quan els problemes es concentren en grups concrets de 2º A o 1º C; Quan es reuneix el professorat que fa classe a aquests alumnes per a analitzar aquestes situacions i establir criteris comuns d'actuació, ja no organitzats per assignatures? No hi ha espai ni temps previstos per a això.
En quart lloc, i no menys important, la falta de formació per a abordar aquestes situacions que caracteritza al professorat de secundària. Amb una pèssima formació inicial, la majoria ha de portar a terme un aprenentatge de "assaig i error", aprenent sobre la marxa i en solitari com plantar cara a aquestes situacions.
Punts variats factors, que expliquen les dificultats per a fer classe avui en secundària, no poden reduir-se a una simple falta de "autoritat". És cert que aquestes situacions afecten profundament al professorat i minen la seva motivació. I cal donar suport tot el possible als professors, especialment a qui viuen majors dificultats per a impartir les seves classes.
Hi ha mesures que corresponen a l'administració educativa, dotant als centres que més dificultats troben amb més recursos humans i materials i introduint els camps normatius necessaris. Només des de plantejaments d'inclusió de tots, d'adequada atenció a la diversitat i de garantia de l'èxit escolar per a tots es podran solucionar aquestes situacions. Cal contar de debò amb els pares i mares, no veure'ls com perill a evitar, sinó com col•laboradors necessaris i imprescindibles per a l'educació. I cal donar suport al professorat amb més formació, més treball en equip, major *facilitación de la seva docència i eliminació de traves burocràtiques innecessàries.
Sobretot cal contar amb el propi alumnat. Quin paper, quin protagonisme tenen avui els alumnes en els centres de secundària? Enfront d'opinions que poden circular per aquí, els alumnes són els grans absents del procés educatiu, sense que es conti tot just amb ells quant a valoracions, opinions i decisions per a la millora dels centres. I, per experiència pròpia, milloren molt les condicions i les situacions problemàtiques quan se'ls dóna als alumnes l'oportunitat de dissenyar i formar part activa de les solucions.
Reforçar la "autoritat" del professorat no és solució si la mesura no va acompanyada d'altres decisions. No cal oblidar que l'autoritat no s'atorga i concedeix, sinó alguna cosa que s'aconsegueix i s'obté. A més, parlant de reforçar la "autoritat" del professorat, no s'estan confonent els conceptes i s'està volent dir que la solució és reforçar el poder dels professors? A diferència del poder, caracteritzat per la capacitat d'aconseguir determinades conductes a través de recompenses i càstigs, l'autoritat es basa en la capacitat d'influència, en el prestigi moral que convenç a les persones perquè, sense necessitat de recórrer al poder, assumeixin determinades conductes.
L'educació només és possible des de l'autoritat moral del professorat; des del poder és molt difícil, per no dir impossible, educar persones autònomes. Treballem per reforçar la veritable autoritat del professorat i per reforçar-la amb altres mesures imprescindibles per a la millora del nostre sistema educatiu.
M ª Uruñuela Nájera és catedràtic de Filosofia i Inspector d'Educació
Comença el nou curs escolar i reapareixen opinions sobre la situació que es viu en les aules, descrivint-la en termes preocupants, com marcada per la violència psíquica i física que exerceixen els alumnes cap als seus professors, concloent que la situació és insostenible. A continuació, es proposen solucions, la principal de les quals és reintegrar de nou al professorat l'autoritat perduda, reforçant el seu poder sobre els alumnes. El lector es planteja dues qüestions: Quina situació s'està vivint en els centres educatius? La solució necessària és la recuperació de l'autoritat perduda i el seu reforç entre el professorat?
Podem consultar l'ampli estudi que en el curs 2007-08 va portar a terme l'Observatori Estatal de la Convivència Escolar; en ell van participar 301 centres d'Educació Secundària de tot l'Estat, 23.100 alumnes/as i 6.175 professors. La seva elaboració, concreció de preguntes, aplicació i elaboració de conclusions es va portar a terme per consens de les disset Comunitats Autònomes i dels representants del Ministeri d'Educació.
La situació que descriu l'estudi pot qualificar-se de bona, encara que persisteixen problemes que cal abordar a fons. La majoria del professorat i de l'alumnat (entre el 85 i el 90%) valora positivament el clima de convivència que hi ha en el centre i les relacions entre alumnes, entre professors i d'ambdós entre si. El professorat considera que el seu treball és important, se sent orgullós de treballar en el seu centre, valora com molt alta la qualitat de les relacions que manté amb els seus companys i pensen que són ben valorats i benvolguts pels seus alumnes. Semblant opinió mantenen els alumnes respecte de les seves relacions amb els companys, els vincles d'amistat que mantenen amb altres companys i el bon nivell d'integració existent.
Però també posa de manifest problemes de convivència; la majoria dels professors mantenen una relació difícil amb altres sectors no professionals i més del 10% manifesten que deixarien la professió si poguessin. Així mateix, un 15% de l'alumnat desitjaria canviar de centre i destaca les seves dificultats per a una bona relació amb altres companys. També hi ha dificultats de relació entre els diferents sectors educatius. Un 1,5% del professorat diu haver sofert amb freqüència o moltes vegades insults per part de l'alumnat i un 0,6% haver estat objecte d'agressions físiques. Quant a la interacció de les famílies amb el professorat, el 0,7% reconeix haver rebut amb freqüència un tracte ofensiu per part dels pares i un 0,2% haver-se'l donat als pares. Però, àdhuc sent poc freqüenti el tracte ofensiu entre famílies i professorat, la violència entre ambdós és especialment significativa i indicadora d'un dèficit molt greu en la tasca educadora.
Com obstacles importants per a la convivència en els censi detecten, a més de l'assetjament entre iguals, les "conductes *disruptivas" que porten a terme els alumnes cap als seus professors: parlar en classe, interrompre al professor, aixecar-se i desplaçar-se per l'aula, no dur el material necessari per a l'activitat, contestar inadequadament al professor, etc.; aquestes conductes no són considerades com importants per alumnes, però són les quals més preocupen al professor i les quals més incideixen en la seva moral i motivació professional.
Els problemes són de falta d'autoritat, de permissivitat del centre o d'alguns professors? Se solucionarien amb més "mà dura", increment de les sancions i reforç del poder del professorat? Com sempre en educació, el problema és complex, en ell incideixen diverses variables i precisa solucions complexes, sense simplificacions que no duen a cap part.
Aquestes conductes dels alumnes en les classes són símptoma de problemes més profunds i importants i, només si s'aborden des de la seva complexitat, trobaran solució. Centrar-se únicament en el reforç de la "autoritat" del professorat és utilitzar un tractament simptomàtic, però no causal, dels problemes.
Una anàlisi de les situacions conflictives en les classes ens mostra que tenen lloc, sobretot, en l'educació secundària i, dintre d'ella, en 2º i 1º d'ESO; tres de cada quatre incidents estan protagonitzats per alumnes i un per alumnes; dos terços dels alumnes *disruptivos són repetidors, el que mostra que és un fenomen associat al fracàs escolar; una quarta part de l'alumnat acumula el 70% de les sancions, el mateix percentatge que es dóna entre el professorat a l'hora de sancionar, ja que un 75% del mateix tot just té problemes; no totes les assignatures susciten similars problemes, que s'acumulen més en unes que en unes altres, i estan molt vinculats a la metodologia i recursos d'aquests professors; finalment, influïxen clarament factors organitzatius, amb més freqüència *disruptiva a principi de curs, els primers dies de la setmana i, segons l'esbarjo, a últimes hores del matí.
Aquestes conductes *disruptivas són símptoma de problemes més profunds. En primer lloc, de la inadequació dels continguts curriculars als interessos i nivells dels alumnes: sobrecàrrega en continguts, *academicismo, primacia del currículum sobre els interessos i preocupacions dels alumnes; així, en l'estudi de l'Observatori un 34% de l'alumnat manifesta no entendre la majoria de les classes i un 67% que aquestes no desperten el seu interès.
En segon lloc, el sistema educatiu encara no ha trobat com tractar eficaçment la diversitat dels alumnes; en èpoques anteriors només estudiaven determinats grups d'alumnes i havia itineraris per a canalitzar als bons, els menys bons i els dolents estudiants. Ara, l'educació atén a tots, nois i noies amb diferents interessos, motivacions, actituds, etc.; la rigidesa del currículum, la inflexibilitat dels programes, la uniformitat dels ensenyaments són encara obstacles importants que impedeixen l'adequada atenció a la diversitat de l'alumnat.
En tercer lloc, l'organització dels centres de secundària és la mateixa que atenia a alumnes seleccionats i motivats. Un exemple, el professorat s'organitza per departaments didàctics, quan els problemes es concentren en grups concrets de 2º A o 1º C; Quan es reuneix el professorat que fa classe a aquests alumnes per a analitzar aquestes situacions i establir criteris comuns d'actuació, ja no organitzats per assignatures? No hi ha espai ni temps previstos per a això.
En quart lloc, i no menys important, la falta de formació per a abordar aquestes situacions que caracteritza al professorat de secundària. Amb una pèssima formació inicial, la majoria ha de portar a terme un aprenentatge de "assaig i error", aprenent sobre la marxa i en solitari com plantar cara a aquestes situacions.
Punts variats factors, que expliquen les dificultats per a fer classe avui en secundària, no poden reduir-se a una simple falta de "autoritat". És cert que aquestes situacions afecten profundament al professorat i minen la seva motivació. I cal donar suport tot el possible als professors, especialment a qui viuen majors dificultats per a impartir les seves classes.
Hi ha mesures que corresponen a l'administració educativa, dotant als centres que més dificultats troben amb més recursos humans i materials i introduint els camps normatius necessaris. Només des de plantejaments d'inclusió de tots, d'adequada atenció a la diversitat i de garantia de l'èxit escolar per a tots es podran solucionar aquestes situacions. Cal contar de debò amb els pares i mares, no veure'ls com perill a evitar, sinó com col•laboradors necessaris i imprescindibles per a l'educació. I cal donar suport al professorat amb més formació, més treball en equip, major *facilitación de la seva docència i eliminació de traves burocràtiques innecessàries.
Sobretot cal contar amb el propi alumnat. Quin paper, quin protagonisme tenen avui els alumnes en els centres de secundària? Enfront d'opinions que poden circular per aquí, els alumnes són els grans absents del procés educatiu, sense que es conti tot just amb ells quant a valoracions, opinions i decisions per a la millora dels centres. I, per experiència pròpia, milloren molt les condicions i les situacions problemàtiques quan se'ls dóna als alumnes l'oportunitat de dissenyar i formar part activa de les solucions.
Reforçar la "autoritat" del professorat no és solució si la mesura no va acompanyada d'altres decisions. No cal oblidar que l'autoritat no s'atorga i concedeix, sinó alguna cosa que s'aconsegueix i s'obté. A més, parlant de reforçar la "autoritat" del professorat, no s'estan confonent els conceptes i s'està volent dir que la solució és reforçar el poder dels professors? A diferència del poder, caracteritzat per la capacitat d'aconseguir determinades conductes a través de recompenses i càstigs, l'autoritat es basa en la capacitat d'influència, en el prestigi moral que convenç a les persones perquè, sense necessitat de recórrer al poder, assumeixin determinades conductes.
L'educació només és possible des de l'autoritat moral del professorat; des del poder és molt difícil, per no dir impossible, educar persones autònomes. Treballem per reforçar la veritable autoritat del professorat i per reforçar-la amb altres mesures imprescindibles per a la millora del nostre sistema educatiu.
M ª Uruñuela Nájera és catedràtic de Filosofia i Inspector d'Educació
dijous, 1 d’octubre del 2009
Delicious i Notebook
hola!
Avui a classe de gestió hem aprés a utilitzar dos programes el Notebook i el Delicious.
El primer programa NOTEBOOK de google,l'he trobat fàcil d'utilitzar ja que et permet guardar informació d'on vulguis, textos, imatges, webs...
En canvi el Delicious personalment és més complicat per l'idioma però l'he trobat interessant ja que pots anar agregant als teus companys i ens permet veure quines són les seves notes i compartir-les amb ells.
Avui a classe de gestió hem aprés a utilitzar dos programes el Notebook i el Delicious.
El primer programa NOTEBOOK de google,l'he trobat fàcil d'utilitzar ja que et permet guardar informació d'on vulguis, textos, imatges, webs...
En canvi el Delicious personalment és més complicat per l'idioma però l'he trobat interessant ja que pots anar agregant als teus companys i ens permet veure quines són les seves notes i compartir-les amb ells.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
